|
| |
nota biográfica
|
1. NOTA BIOGRAFICA
Miquel Siguan i Soler va néixer a Barcelona el 1918. Als 16 anys es va
matricular a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona en els anys
especialment brillants de la primera autonomia d'aquesta Universitat. Com tots els de la
seva generació va veure els seus estudis interromputs per la guerra civil i desprès
d'ocupar durant una temporada un lloc dirigent en l'organització dels estudiants catalans
FNEC es va incorporar a l'exèrcit republicà enquadrat en una unitat que reunia antics
elements d'una Columna anarquista, una experiència que ha recordat en un llibre (La
guerra als vint anys, La Campana 2002, La guerra a los veinte años El Ciervo 2004).
Acabada la guerra y desprès de diferents vicissituds va completar els seus estudis de
filosofia el 1943 es va traslladar a Santander coma professor de filosofia en un centre
d'ensenyament mig i posteriorment el 1947 a Londres on, a la London School of Econòmics,
va entrar en contacte amb una nova manera d'entendre la psicologia industrial com a
psicologia social del treball.
De retorn a Espanya va presentar la seva tesis doctoral La psicologia
de l'amor en la mística del segle XII que cinquanta anys desprès ha estat posada al dia
i publicada pel monestir de Poblet i a continuació, el 1951 es va incorporar al
Departament de Psicologia Experimental del CSIC que s'acabava de constituir a Madrid sota
la direcció del Doctor Germain i on va coincidir amb Mariano Yela, amb Jose Luis Pinillos
i amb altres pioners de la renovació de la psicologia a Espanya. Va participar en la
fundació de l'escola de psicologia de Madrid però poc desprès una greu malaltia el va
tenir allunyat de qualsevol activitat durant una any passat el qual es va fer càrrec de
l'ensenyament de la psicologia industrial a la nova Escola i des de aquest lloc i
treballant en col·laboració amb diferents empreses industrials va donar a conèixer una
nova interpretació de la psicologia del treball entesa coma psicologia social del treball
i de les organitzacions.
Instrument important per la difusió d'aquesta nova orientació van ser
les col·leccions "La empresa y el hombre" i "Hombre y sociedad" que
durant alguns anys va dirigir per la Editorial Rialp. Les seves idees sobre aquest camp
les va exposar a: "En los umbrales del automatismo industrial" (1957) y mes
especialment a: "Problemas humanos del trabajo industrial" (1958) així com al
pròleg de l'obra de Maier "Psicología industrial" (1960, 4º ed.1974)
Al llarg de la dècada dels 60 Espanya va experimentar una profunda
transformació social. Un procés accelerat d'industrialització que no sols va provocar
profundes transformacions en l'organització de les empreses y las va fer mes sensibles
als problemes humans y als conflictes socials sinó que va provocar una emigració massiva
de las comarques agrícoles pobres a la perifèria dels nuclis industrials, una emigració
que es traduí en desequilibris socials aparatosos y en esforços insistents
d'integració. Interessat per aquests fenòmens va portar a cap una extensa recerca
subvencionada por el CSIC y que va exposar en un llibre: "Del campo al suburbio. Un
estudio sobre la inmigración interior en Espanya" (1959) que va rebre el premi
nacional de literatura en la modalitat de tema social. Com a conseqüència d'aquest
estudi se li va demanar un diagnòstic sobre les conseqüències socials del Plan Badajoz
("Colonización y desarrollo social" 1963) En aquesta mateixa línia el
"Servicio de Concentración Parcelaria" del Ministeri d´Agricultura li va
proposar estudiar les conseqüències socials dels plans de concentració, estudis donats
a conèixer en diferents llibres: "El medio rural castellano" (1966) y "El
medio rural en Andalucia Oriental" (1971)
En 1962 y desprès de la corresponent oposició va ser nomenat
catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona. La càtedra formava part de la
Secció de Filosofia de la Facultat de Lletres y per tant tenia exclusivament com a tasca
explicar aquesta matèria als futurs llicenciats en filosofia però el gran interès que
existia per la psicologia en amplis sectors de la societat el va portar a estendre la seva
presencia a la Universitat primer creant una Escola universitària de Psicologia similar a
la que ja existia a Madrid y mes endavant a iniciar, al mateix temps que la Universitat de
Madrid, una llicenciatura de psicologia que aviat va atreure a un gran nombre d'alumnes y
que anys desprès es va convertir en Facultat independent.
Arran de la seva incorporació a la Universitat de Barcelona va considerar que la seva
dedicació a la psicologia industrial i social no era la mes adequada para basar en ella
la seva docència universitària de manera que hi va renunciar per dedicar-se a l'estudi
de la gènesis y del desenvolupament del llenguatge en el nen primer en estreta relació
amb Piaget y l'escola de Ginebra y desprès en una direcció original influïda per l'obra
de Vigotsky i de Brunner. Per a una reunió de la Societat de Psicologia Científica de
Llengua Francesa que s'havia de celebrar a Barcelona el 1975 va preparar un text "Du
geste a la parole" que posteriorment es va publicar en el volum "Genese du
langage" (1977) y en el que enfront de les teories aleshores mes populars proposava
una interpretació funcional de l'origen i del desenvolupament del llenguatge, una
interpretació que ha mantingut posteriorment como es pot veure a "Origen y
desarrollo de las funciones del lenguaje" al "Tratado de Psicología
General" dirigit per J. Mayor y J.L.Pinillos. Es correspon també amb aquest interès
pel llenguatge infantil el manual "Metodología para el estudio del lenguaje
infantil" (1983) en català i en castellà així com "Estudios sobre la
psicología del lenguaje infantil" (1982). I donat que a Catalunya coexisteixen dues
llengües i que els nens aviat es familiaritzen amb les dues aviat es va veure portat a
ocupar-se del bilingüisme y de les seves implicacions psicològiques i sociològiques i a
impulsar a altres a que ho fessin i del que es una primera mostra "Estudi
experimental del bilingüisme"(1985), una temàtica que ha seguit cultivant des de
aleshores.
Encara que la seva dedicació principal hagi estat la psicolingüística i amb ella la
sociolingüística la seva activitat intel·lectual no se ha limitat a l'àmbit del
llenguatge. El 1981 va publicar un volum sobre la historia de la psicologia a Catalunya,
"La psicologia a Catalunya" que segueix sent l'única exposició general
d'aquest tema y el seu interès per l'historia s'ha traduït a mes en un bon nombre
d'articles y de monografies. Y en un horitzó mes ampli ha tractat qüestions humanistes i
ideològiques como son la temporalitat de l'existència y el sentit de la nostra cultura.
"Mensch and Zeitlichkeit" (1967) en castellà "Temporalidad del
hombre" o "Decadenz der Ideologie" en castellà "La crisis ideológica
de nuestro tiempo" així com diferents estudis sobre figures del nostre temps:
Marcuse, Fromm, Shaft..
L'any 1969 es va fer càrrec de la direcció de l'acabat de crear Institut de Ciències de
l Educació de la Universitat de Barcelona. Sota la seva direcció l´Institut va tenir un
paper important en la preparació el professorat per assumir les noves tasques derivades
de la reforma del sistema educatiu que introduí la Llei General d'Educació del 1970 i a
continuació un paper igualment important en la reorganització de sistema educatiu de
Catalunya arran de la promulgació de l´Estatut d´Autonomia especialment en relació amb
d'introducció del català a l'ensenyament. Entre les activitats que va impulsar figura en
lloc destacat el Seminari sobre Llengües i Educació que es va reunir per primera vegada
l'any 1974 i que des de aleshores s'ha reunit cada any i actualment cada dos anys i que ha
tingut una gran influencia en la pedagogia i en les`practiques docents no sols a Catalunya
sinó a totes les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia i que ha tingut una important
projecció internacional. Les ponències i comunicacions presentades cada reunió s'han
editat posteriorment en un volum i el seu índex permet comprovar l'amplitud i el rigor
amb que s'ha tractat la gran varietat de temes tractats i el gran nombre i la qualitat
dels participants.
La seva activitat internacional inclou cursos i conferencies a diferents universitats de
Europa i d´America. Ha realitzat missions com expert d´UNESCO en temes eductius a
diferents països: Santo Domingo (1973), Costa Rica (1974), Equador (1976). Per encàrrec
del Buró International d´ Education de Ginebra va redactar el manual: Educacion y
Biliguismo (1986) publicat en espanyol, francès, anglès, rus i xinès. I l'any 1986 va
organitzar a Barcelona el Congres fundacional de la ISAPL (International Society of Aplied
Psycholinguistics)
La seva incorporació a la Universitat de Barcelona havia coincidit amb les primeres
conseqüències socials del Pla d'estabilització de 1960 que liberalitzava l'economia i
que certament va provocar una reactivació econòmica però que a la llarga va desembocar
en un moviment generalitzat d'oposició al règim reclamant la democratització de la vida
política, un moviment que era particularment actiu en els ambients universitaris. I per
aquells mateixos anys totes les Universitats, tan a Amèrica com a Europa, travessaven una
crisi d'identitat de la que la manifestació mes espectacular va ser el "maig
francès" del 1968. Tot això obligava als universitaris a assumir compromisos ètics
i politics que ell per la seva part va procurar satisfer assegurant durant uns quants anys
la publicació de la revista Convivium i ocupant un lloc rellevant en els diàlegs entre
cristians i marxistes que la Paulus Geselshaft va organitzar a Salzburg durant una sèrie
d'anys. I en el pla mes estrictament universitari quan l'any 1979 van tenir lloc les
primeres eleccions democràtiques al rectorat va formar part de la candidatura
encapçalada pel Doctor Badia Margarit i en seu equip rectoral es feu càrrec del
Vicerectorat de Planificació Universitària. (1979-1981) mes tard, el bienni 1983-1981),
va ser President del Patronat Universitari.
Durant aquest mateixos anys va assumir la presidència de la Sociedad Espanyola de
Psicologia que durant el seu mandat es va convertir en Federación Espanyola de Sociedades
de Psicologia. La Comunitat Europea li va encarregar la redacció de l´informe sobre les
llengües minoritàries a Espanya, Portugal i Grècia. I va ser l´inspirador i el primer
president del projecte LINGUAPAX de l´UNESCO donat a conèixer a Kiev el 1986 i del que
en continua sent President Honorari.
El 1986 arran de la seva jubilació va ser nomenat Professor Emèrit de la Universitat de
Barcelona i poc desprès el Colegio Libre de Eméritos de Madrid el va incorporar al seu
si. Posteriorment fou també nomenat Director Honorari de l´ICE de la Universitat de
Barcelona i Degà Honorari de la Facultat de Psicologia. I el 2006 ha deixat la direcció
de l´Anuario de Psicologia que havia fundat trenta set anys abans tot i mantenir-hi la
seva col·laboració. En la seva nova situació ha continuat la seva activitat científica
i ha seguit publicant. En el camp del llenguatge un dels seus temes principals ha estat la
pluralitat lingüística t'Espanya, un tema sobre el que ha professat nombrosos cursos i
publicat nombrosos articles i el 1992 una visió de conjunt España plurilingüe, en
anglès Multilingual Spain, del que actualment prepara una nova edició. Sobre el mateix
tema es va fer càrrec de dirigir una enquesta del CIS de la que es poden veure els
resultats a Conocimiento y usos de las lenguas españolas 1994. L'enquesta es va repetir,
també sota la seva direcció, uns anys desprès: Conocimiento y uso de las lenguas 1999 y
està prevista, però no realitzada, la seva repetició periòdica. També sobre la
pluralitat lingüística però en un àmbit mes ampli ha publicat L´Europa de les
llengües 1996 simultàniament en castellà i en català i s'ha traduït al francès, a
l'anglès, al portuguès, a l'alemany i al croata. I el 2005 n'ha sortit una nova versió
posada al dia. Però en el camp de les llengües la seva obra mes ambiciosa es Bilinguismo
i lenguas en contacto publicada el 2003 que intenta considerar el bilingüisme a la vegada
des de la psicologia i des de la sociologia. I ha estudiat també els problemes que
presenta l'educació dels immigrats especialment en l'aspecte lingüístic: La escuela i
los inmigrantes 1998 Inmigración i adolescencia 2003.
Actualment s'ocupa en primer lloc dels aspectes fonamentals del llenguatge i professa
cursos sobre "Les funcions del llenguatge" i també sobre "L´impacte de
l'escriptura sobre el llenguatge" I no renuncia a la seva antiga preocupació per
discutir els fonaments de la psicologia a cavall a la vegada de la biologia i de la
sociologia.
Al llarg de la seva carrera ha rebut diferents distincions. Premio nacional de literatura,
Medalla d'or de la Ciutat de Barcelona, Creu de Sant Jordi. Es membre de l'Acadèmia
Europea, Doctor Honoris Causa per les Universitats de Ginebra i del País Basc i ha rebut
recentment el premi Compostel·la que atorga la xarxa europea de Universitats que porta
aquest nom. |
| |
|
